El procediment obert simplificat sumari (art. 159.6 LCSP)

Una de les novetats essencials de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014 (ara en endavant, la LCSP) ha estat la configuració de dos (o tres, segons es consideri) variants del procediment obert que estan diferenciades, principalment, per raó de la seva quantia i que són: l’ordinari, l’ordinari simplificat (que ha de ser el substitut natural del procediment negociat sense publicitat per raó de la quantia) i l’obert simplificat sumari (que ja s’ha batejat com a sumaríssim o súper-simplificat) que, atesa la seva disposició sistemàtica, seria més un subtipus del obert simplificat que una classe pròpia.

Empresaris
Foto de infografía creado por freepik – www.freepik.es

Aquest procediment simplificat sumari s’anuncia a l’apartat cinquè del Preàmbul de la LCSP[1] establint que serà una eina àgil amb dos grans funcions principals: consolidar la publicitat a la contractació i ser el substitut natural de la contractació menor que, amb la regulació prevista, queda reservada per a situacions extraordinàries.

Aquest procediment, regulat en les seves especialitats a l’article 159.6 LCSP, té les següents característiques:

  1. Quantia: Està previst per a contractes d’obres quina quantia (IVA exclòs) sigui inferior a 80.000 € si estem a un contracte d’obres i a 35.000 € en els casos de serveis i subministraments.
  2. Exigències a la participació: Els licitadors no hauran d’acreditar cap requisit per a establir un mínim de solvència econòmica, financera i tècnica. D’altra banda, s’exigeix que estiguin inscrits bé al Registro Oficial de Licitadores y Empresas Classificades (ROLECE), o bé a l’equivalent autonòmic (a Catalunya, el Registre d’Empreses Licitadores (RELI)).
  3. Puntuació: Els paràmetres per a la valoració de les ofertes sempre hauran de ser a través de procediments quantificació objectiva, és a dir, mitjançant l’aplicació de fórmules.
  4. Publicitat: L’anunci de licitació s’haurà de publicar al perfil del contractant i a la Plataforma de Contractes del Sector Públic (bé l’estatal, bé l’autonòmica) a la que han de trobar-se els respectius perfils del contractant de conformitat amb allò que disposa l’article 347.3 LCSP.
  5. Obertura telemàtica del sobre. Atès el que disposen les Disposicions Addicionals 16 i 17 LCSP sobre la utilització de mitjans telemàtics i els requisits específics, no es preveu un acte públic d’obertura de sobres atès que gràcies a que es fa de manera telemàtica queda garantit que no s’obre cap licitació fins al moment de la finalització del termini de presentació d’ofertes.
  6. Accessibilitat a les ofertes presentades. Tant les ofertes presentades com la documentació relativa a la valoració de les mateixes seran accessible mitjançant eines informàtiques a partir del moment de la notificació de l’adjudicació del contracte.
    Atès que es tracta d’un procediment on tota la avaluació es objectiva i no s’exigeix solvència econòmica, financera o tècnica, no és fàcil que hi hagi informació a les ofertes que pugui suposar una vulneració de informació confidencial. Tot i això, al nostre criteri, aquesta accessibilitat estarà sempre limitada per aquests drets de confidencialitat de la informació.
  7. Contractació. És una excepció a allò previst a l’article 153, i la formalització pot fer-se mitjançant la signatura a efectes d’acceptació de la resolució d’adjudicació del contracte.
  8. Supletorietat: En allò no previst per l’apartat 6, el procediment seguirà les exigències del procediment obert simplificat.

En síntesi, el procediment simplificat sumari de l’article 159.6 LCSP dona resposta a la necessitat de simplificar la tramitació a la contractació pública amb una reducció de la burocràcia i de les càrregues administratives dels licitadors i, com dèiem, ofereix una alternativa útil a la utilització massiva del contracte menor (ara limitat a l’article 118 LCSP).

Tot això amb l’afegit de tenir una avantatja més, especialment sensible quan parlem de la contractació de serveis: en un termini que, en condicions normals, no hauria de superar els 45 dies des de la generació de la necessitat fins a l’adjudicació es disposa d’un contracte que pot tenir una durada de fins a cinc anys, descarregant així a l’administració de destinar esforços a la burocràtica tasca de haver de contractar anualment una obra, un servei o un subministrament (a més de garantir la transparència i la igualtat, òbviament, i prevenir el nepotisme) i destinar aquests esforços i recursos a altres tasques.

[1] «En este procedimiento se habilita además una tramitación especialmente sumaria para contratos de escasa cuantía que ha de suponer la consolidación de la publicidad y la eficiencia en cualquier contrato público, reduciendo la contratación directa a situaciones extraordinarias».

Daniel Del Río López
Asociado. Especializado en Derecho Laboral y Derecho Administrativo.
Daniel Del Río López

Latest posts by Daniel Del Río López (see all)