El responsable del contracte a la llei de contractació pública

El responsable del contracte: una garantia obligatòria a la contractació pública

La figura del responsable del contracte va aparèixer per primera vegada a la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic (que suposava la transposició de la Directiva 2004/18 / CE del Parlament Europeu i del Consell, de 31 de març de 2004, sobre coordinació dels procediments d’adjudicació dels contractes públics d’obres, de subministrament i de serveis) amb la finalitat de reforçar la vigilància del compliment del contracte i resoldre aquelles incidències que poden sorgir durant l’execució del mateix.

En aquell moment només el contracte d’obres comptava amb una figura similar, el Director facultatiu, que és “la persona amb la titulació adequada i suficient, directament responsable de la vigilància i comprovació de la correcta realització de l’obra contractada”.

Però, a diferència del que succeeix ara, aquella normativa parlava d’aquesta figura com una mera possibilitat i no com una obligació “Els òrgans de contractació podran designar un responsable del contracte…” deia, amb la utilització del verb podran deixant mol clar que era només una opció.

Ara, l’article 62 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic (LCSP) ja no permet l’opció, sinó que estableix que “els òrgans de contractació hauran de designar un responsable del contracte”.

Encara que aquesta modificació ens sembla un gran encert legislatiu, sí que és cert que sobta que només aparegui cinc vegades fora de l’article 62 LCSP. A més, tampoc la seva presència és uniforme ni coherent amb l’article que el regula. La seva regulació com obligatòria va ser fruit d’una esmena en un darrer moment de la tramitació parlamentària, amb tot l’articulat ja redactat, i fa que, en no haver-se revisat el text sencer adequadament, existeixin certes contradiccions internes en la norma que obligaran als Tribunals de Contractació i la jurisdicció pronunciar-se al respecte.

Així, per exemple, l’article 194.2 de la LCSP, en la regulació dels danys i perjudicis que l’execució d’un contracte pot generar, estableix que “Les penalitats previstes en els dos articles anteriors s’imposaran per acord de l’òrgan de contractació, adoptat a proposta del responsable del contracte si s’hagués designat…”, expressió manifestament contradictòria amb l’article 62 atès que no hi ha opció a designar el responsable sinó que la seva presència és obligatòria sigui quin sigui el tipus de contracte –serveis, subministraments, obres (que serà el Director Facultatiu) i concessions (que serà nomenada per l’administració per actuar en defensa de l’interès general)–, sigui quin sigui el tipus de licitació per la qual s’adjudiqui i, sobretot i principalment, sigui quina sigui la naturalesa de l’ens contractant: administració, poder adjudicador no administració pública (PANAP) o entitat del sector públic que no tingui condició de poder adjudicador.

Aquesta figura, pot ser física o jurídica i, especialment en el cas d’aquesta darrera, pot no estar vinculada a l’entitat contractant (per exemple, en el cas la figura del Director Facultatiu d’una gran obra pública fa pensar en encomanar aquesta figura a oficines tècniques alienes a la pròpia administració amb un nivell d’especialització i amb una dotació de recursos molt més adequada que la pròpia administració).

Contractació pública
Foto de tecnología creado por rawpixel.com – www.freepik.es

De fet, en aquest cas concret, la figura del Director Facultatiu de l’obra, suposa integrar en la mateixa figura dues funcions que, amb la normativa anterior, restaven separades i clarament independents (l’article 52 de la Llei 3/2011 establia “en els contractes d’obres, les facultats del responsable del contracte s’entendran sense perjudici de les que corresponguin al Director Facultatiu”).

Igualment, hem de distingir aquesta figura amb la persona responsable de l’execució ordinària del contracte, és a dir, la persona de l’ens contractant que porta el dia a dia del contracte: per exemple, en un contracte de serveis de defensa jurídica d’un ens del sector públic: la responsable jurídica interna que remet el procediment i que informa als advocats dels antecedents del mateix,… Aquesta persona serà diferent de la que s’ocupa de garantir el compliment del contracte (que la defensa es dugui a terme per les persones designades al contracte, que el pagament dels subcontractistes –si hi ha– es faci en els terminis exigits als plecs).

En síntesi, considerem que la presència obligatòria d’aquesta figura és tot un avenç  a la contractació pública i una garantia addicional de que l’execució del contracte es farà en benefici de l’administració respectant la qualitat exigida als plecs i garantint, en tot moment, el respecte per part del contractista, per exemple, a les condicions especials de contractació.