1. EL NOU ART. 27.1, PARÀGRAF TERCER, DE LA LLEI DE L’IRPF.

El nou art. 27.1 de la Llei de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques ha estat modificat per la Llei 26/2014, de 27 de novembre:

“1. Se considerarán rendimientos íntegros de actividades económicas aquellos que, procediendo del trabajo personal y del capital conjuntamente, o de uno solo de estos factores, supongan por parte del contribuyente la ordenación por cuenta propia de medios de producción y de recursos humanos o de uno de ambos, con la finalidad de intervenir en la producción o distribución de bienes o servicios.

En particular, tienen esta consideración los rendimientos de las actividades extractivas, de fabricación, comercio o prestación de servicios, incluidas las de artesanía, agrícolas, forestales, ganaderas, pesqueras, de construcción, mineras, y el ejercicio de profesiones liberales, artísticas y deportivas.

No obstante, tratándose de rendimientos obtenidos por el contribuyente procedentes de una entidad en cuyo capital participe derivados de la realización de actividades incluidas en la Sección Segunda de las Tarifas del Impuesto sobre Actividades Económicas, aprobadas por el Real Decreto Legislativo 1175/1990, de 28 de septiembre, tendrán esta consideración cuando el contribuyente esté incluido, a tal efecto, en el régimen especial de la Seguridad Social de los trabajadores por cuenta propia o autónomos, o en una mutualidad de previsión social que actúe como alternativa al citado régimen especial conforme a lo previsto en la disposición adicional decimoquinta de la Ley 30/1995, de 8 de noviembre, de ordenación y supervisión de los seguros privados.”

La norma exigeix ​​la concurrència de dos requisits per imposar la qualificació de rendiment de l’activitat econòmica en el cas dels rendiments procedents d’una entitat:

1. Que el contribuent participi en el capital d’una societat que li retribueix per realitzar, ell no la societat, activitats incloses en la secció segona de les Tarifes de l’IAE, es dir, activitats professionals.
2. Que el contribuent estigui inclòs en el règim especial de la Seguretat Social dels treballadors per compte propi o autònoms (RETA), o en una mutualitat de previsió social alternativa.

Això vol dir que, en la majoria dels casos en què un professional actua com a tal per a una societat que presta serveis professionals i ho fa mitjançant contracte laboral amb la seva societat, la nova redacció de l’art. 27.1 de la llei de l’IRPF li prohibeix que els seus rendiments continuïn qualificant-se com del treball havent de, a partir d’1 de gener de 2015, considerar-se rendiments d’activitats econòmiques.

Les conseqüències immediates seran, per a molts, haver de donar-se d’alta en el cens d’empresaris, la gestió dels llibres de factures, la presentació davant Hisenda de les declaracions tributàries periòdiques, la mudança, quan no rebaixa, en l’import de les retencions, etc.

El nou precepte afecta només a les societats de professionals, perquè els que realitzin activitats empresarials a través de societats similars quedaran exclosos. Així, el nou art. 27.1 no serà aplicat, per exemple, a un soci que realitzi activitats classificades en la secció primera de les Tarifes d’IAE, per no ser activitats professionals.

D’altra banda, i sent conseqüents amb la nova qualificació dels rendiments que produeix la seva activitat, el soci professional tindrà dret a deduir les despeses que ocasioni la prestació dels seus serveis a la societat, sempre que reuneixi les característiques de deduïbilitat que la Llei del IRPF i, per remissió, la de l’Impost sobre Societats imposen.

Ara bé, on més controvèrsia s’està produint és en relació amb l’obligació que ara hi haurà de repercutir IVA per part del soci a la societat.

2. LA PROBLEMÀTICA QÜESTIÓ DE SI CAL REPERCUTIR IVA O NO PER PART DEL SOCI A LA SOCIETAT.

Si el soci professional presta serveis professionals a la societat en la qual participa, certament aquest IVA repercutit podrà ser recuperat per la societat en la seva declaració d’IVA mitjançant la seva deducció, compensació o via devolució. En suma, l’IVA no afectarà el soci i és neutral per a la societat. Sempre que, és clar, la societat presti serveis que no estiguin exempts de l’impost i el soci desenvolupi una activitat subjecta i no exempta.

Es pot plantejar fins a quin punt la prestació de serveis per part del soci a la societat és una prestació subjecta a IVA. És sabut que les prestacions de serveis professionals estan subjectes a l’impost (art. 4.Uno i 5 LIVA). Però no s’ha d’oblidar que deixen d’estar-ho els serveis prestats per persones físiques en règim de dependència derivat de relacions administratives o laborals (art. 7. 6è LIVA). És en aquest punt en el qual cal prestar atenció al fet que el soci professional, fins a 1 de gener de 2015, es trobava lligat a la seva societat per una relació laboral i és únicament la voluntat de la llei fiscal la qual l’obliga a mudar aquesta per una mercantil tot i que, amb tota seguretat, la materialitat de la mateixa i les condicions en què desenvolupava la seva activitat no es van a ressentir del canvi.

L’AEAT, en la seva nota de 10 febrer 2015 que tracta de manera específica aquesta qüestió, arriba a les següents conclusions:

1. El fet que el rendiment obtingut pel soci es qualifiqui com a activitat professional en IRPF en base a la seva inclusió en el RETA no implica que automàticament sigui subjecte passiu de l’IVA, tot i que es tracta d’un indici a tenir en compte donats els requisits que la Seguretat Social exigeix ​​per a la inclusió en aquest règim especial; en tot cas caldrà analitzar les circumstàncies que concorren en cada supòsit.
2. Si el soci porta a terme l’ordenació per compte propi de factors de producció per al desenvolupament de la seva activitat professional, les prestacions de serveis efectuades pel mateix a la societat estaran subjectes a l’IVA. La qualificació com a empresari o professional a l’efecte tant de l’IRPF com de l’IVA, suposarà que haurà d’estar donat d’alta en el cens d’empresaris, professionals i retenidors mitjançant la presentació de la corresponent declaració censal. D’altra banda, com a subjecte passiu de l’IVA estarà obligat a emetre factura pels serveis prestats a la societat, o, si s’escau, als clients de la mateixa i presentar les autoliquidacions per aquest impost.
3. Si la relació soci-societat ha de qualificar-se com a laboral per concórrer les notes de dependència i alienitat, els serveis prestats pel soci a la societat estaran no subjectes a l’IVA en virtut del que disposa l’article 7.5º LIVA.

En qualsevol cas, la qüestió és lluny de ser fàcil de resoldre però sembla imposar-se la prudència i estar als aspectes més formals de la nova relació.