A més dels motius o causes generals taxades per la rescissió dels contractes –no confondre amb la resolució o anul·labilitat tot i poder tenir els mateixos efectes o semblants— que recull el dret civil espanyol (articles 1290 i següents del Codi Civil espanyol), pel que fa a la compravenda, el dret civil català disposa d’una regulació específica pròpia que estableix mecanismes rescissoris diferenciats i particulars, especialment amb les novetats introduïdes amb la promulgació la Llei 3/2017, de 15 de febrer, del llibre sisè del Codi Civil de Catalunya (CCCat).

Vector de venta creado por freepik – www.freepik.es

Així, a banda de la rescissió per lesió o “engany a mitges”, institució arrelada a la tradició jurídica catalana provinent del dret romà (laesio enormis o ultradimidium), i que ja era present a la derogada Compilació del Dret Civil de Catalunya, en el nou llibre sisè del Codi Civil de Catalunya s’hi afegeix la nova figura de l’”avantatge injust” amb la mateixa conseqüència rescissòria si no es dóna lloc a les solucions alternatives que, tanmateix, es regulen, i de les que en parlarem després. D’antuvi, però, cal significar que ambdues figures es fonamenten en un marcat i manifest desequilibri que produeix un perjudici important, i que la rescissió suposa deixar sense efectes un contracte de caràcter onerós, devent restituir-se les prestacions o, en cas de ja no ser possible, reclamar indemnització al causant del perjudici.

Començant per la rescissió per lesió d’un contracte de compravenda, la qual es pot donar quan “el valor de la prestació que es rep és inferior a la meitat del valor de la prestació que es fa” (com ara vendre una casa per un preu de 40 quan té un valor de mercat de 100), s’enuncia ara com “lesió en més de la meitat” (art. 621-46 CCCat), i en ella, bàsicament, cal observar dues novetats:

a) que ja no només és limita a transmissions de bens immobles, sinó que s’estén també a béns mobles o d’altres, i

b) que a l’element objectiu principal a tenir en compte, consistent en “el perjudici en més de la meitat del seu valor”, es refereix tant a la prestació del venedor com a la del comprador, és a dir, no queda reclòs al preu que rep el venedor, sinó també al valor de l’objecte de la compravenda que es transmet al comprador, de manera que el perjudici pot ser en ambdós direccions, pel venedor o pel comprador, cosa que implica que també s’estengui l’àmbit subjectiu.

De manera que, tornant a l’exemple d’abans, també podria donar-se en   el supòsit invers de comprar per 100 una casa en que el seu valor real de mercat és de 40, o en el supòsit que en comptes d’una casa podria tractar-se d’un cotxe o d’un armari. Òbviament, i com diu la llei, sempre s’ha d’estar al veritable valor en el moment en que es conclou el contracte de compravenda (a demostrar pel perjudicat)  i, també, en que el desequilibri no es pugui justificar en el risc d’un contracte aleatori o concurrència d’una causa gratuïta o liberalitat (que haurà de provar qui l’al·legui). D’altra banda, es de destacar que desapareix l’exclusió de les transmissions fetes en subhasta pública o aquelles compravendes en que la contraprestació hagi estat determinada pel caràcter litigiós d’allò que s’adquireix.

Pel que fa a la rescissió per ”avantatge injust” (art. 621-45 CCCat), essent la seva regulació una novetat en sí mateixa, gira més entorn a elements de caire subjectiu a diferència de la rescissió per lesió, relatius a relacions  de dependència o d’especial confiança, situacions de vulnerabilitat econòmica o de necessitat imperiosa, d’incapacitat de preveure les conseqüències o de persona contractant palesament ignorant o manifestament mancada d’experiència com així expressa el precepte, en que una de les parts se n’aprofita i obté un benefici excessiu o un avantatge manifestament injust. En realitat, la novetat està, si més no, en la regulació de la figura pròpiament, amb la finalitat d’adaptació al dret contractual europeu i atesa la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió, puix què a l’ordenament jurídic, ja sia el català o ja sia el comú espanyol supletori, ja trobàvem mecanismes per denunciar i restablir situacions desequilibrants i materialment injustes.  Nogensmenys, ara tenim una regulació més concreta i adient, sense que això signifiqui que n’estarà lliure de controvèrsia o debat jurídic.

Entrant ara en les solucions o alternatives a les situacions descrites del contracte amb avantatge injust d’una de les parts o de la lesió en més de la meitat, la nova regulació  (art.621.47 CCCat) preveu que l’autoritat judicial, a petició de la part perjudicada –cosa que significa que haurem de promoure un procediment judicial—, pot adaptar el contracte a allò que seria just, equilibrat i de conformitat amb les exigències de la bona fe en el moment de concloure’s, però no s’estableix com o de quina manera; i, respecte a la lesió en més de la meitat, com ja disposava la regulació anterior, es pot corregir i evitar la rescissió pagant en diners el valor total de la prestació més els interessos des de la conclusió del contracte.

Finalment, cal remarcar que les accions de rescissió caduquen en el termini de 4 anys i no són renunciables en el moment de la conclusió del contracte (art. 621-48 CCCat).