El passat 9 de novembre de 2018, la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014 (LCSP) va complir el seu primer any de vida des de la seva publicació (encara no l’ha fet des de la seva vigència, que serà el proper 9 de març de 2019) i s’ha de dir, que ja es pot percebre que la llei ha suposat importants i profunds canvis importants en la manera de dur a terme la contractació pública del nostre país.
S’ha de tenir en compte que amb la nova regulació, tal com s’explica al preàmbul, el ens públics ja no tenen només la tradicional funció dinamitzadora del mercat (segons l’Observatori de Contractació Pública, aquesta suposa un 20% del PIB), sinó que ara, també, són un element més per a dur a terme una tasca d’implementació i de seguiment de polítiques socials i ambientals establertes a nivell nacional i internacional. Amb aquesta norma s’imposa l’obligació d’incloure bé per a l’adjudicació bé per a l’execució dels contractes públics consideracions de tipus social o mediambiental[1] amb la important limitació que han d’estar relacionades amb l’objecte de contractació.
Foto de fondo creado por chaay_tee – www.freepik.es
Aquesta funció de tipus mediambiental i social ja es preveia des d’antic (a tall d’exemple l’Informe de la Junta Consultiva de Contratación de Aragón 1/2006, de 14 de desembre[2]), i figurava, també, a l’article 118 de la derogada Llei 3/2011, de 14 de novembre. Ara, amb la nova norma, ha guanyat en pes específic ja que del “podran” d’aquell text refós de 2011, han passat a un indubtable imperatiu “hauran” de l’actual llei.
Així, l’article 201 LCSP, en relació amb l’article 129 del mateix text, imposa als òrgans de contractació l’obligació de prendre totes les mesures adequades per a garantir que a l’execució dels contractes es compleix amb les obligacions en matèria mediambiental, social o laboral establertes al dret de la Unió Europea, al dret nacional, als convenis col·lectius o a les disposicions del dret internacional en aquelles matèries que, entre d’altres, figuren a l’Annex V de la pròpia norma (per exemple Conveni OIT núm. 182, sobre les pitjors formes de treball infantil o Conveni de Viena per a la protecció de la capa d’ozó i el seu Protocol de Mont-real relatiu a les substàncies que esgoten la capa d’ozó).
Vector de fondo creado por jannoon028 – www.freepik.es
I tenint clara aquella dita del filòsof i científic francès Blaise Pascal (el dret sense força es impotent), la LCSP estableix que per al contractista la desobediència d’aquestes condicions especials o la manca de compliment pot comportar una penalització (article 202.3 LCSP) o, fins i tot, comportar la resolució del contracte (article 211.1.f) LCSP).
Per aquesta raó, els òrgans de contractació hauran de analitzar amb calma l’objecte que serà objecte de licitació i concretar als seus plecs de condicions aquelles mesures específiques que, relacionades amb l’objecte de contractació, implementin per via de l’adjudicació o per via de l’execució les polítiques nacionals i internacionals en matèria social i mediambiental, de les que l’article 202.2 LCSP ens dona uns quants exemples[3] recalcant, a l’apartat 4, que si són al plec, també seran exigibles als subcontractistes que puguin haver a la licitació.
Ara bé, aquestes condicions especials no poden servir com a eina per a discriminar amb antelació als licitadors i, per aquesta raó, s’exigeix que la condició exigida estigui intrínsecament relacionada amb l’objecte de la contractació. Això sí, aquesta relació pot tenir un caràcter de gran abast si està feta de tal manera que no suposi un afavoriment d’uns licitadors en relació a uns altres.
Per exemple, en el àmbit de condicions socials la Resolució 16/2016 del Tribunal de Recursos Contractuales de Madrid, admet com a criteri vàlid en un contracte de serveis de seguretat l’obligació a l’adjudicatària d’aplicar als empleats adscrits a l’execució del contracte el Conveni col·lectiu d’àmbit estatal pel sector durant tot el període de la licitació. I es considera que no suposa cap discriminació ni incidència en les relacions laborals privades entre l’adjudicatària i els seus treballadors. En canvi, si la licitació fos a nivell estatal sí que podria tenir, al nostre parer, un caràcter discriminatori una condició que imposés un determinat conveni autonòmic a tot l’Estat, atès que les empreses d’aquella autonomia comptarien amb una condició més favorable (o desfavorable, segons es consideri) a l’hora de licitar. Com tampoc seria lícit incloure consideracions relatives a l’arrel territorial de l’empresa (com per exemple, invertir un determinat percentatge dels beneficis en un determinat territori)
D’altra banda, no hem d’oblidar que aquestes condicions especials (en cas de condicions laborals) exigeixen una anàlisi prèvia del preu de base de la licitació atès el que disposa l’article 100 LCSP, per tal de que tinguem un preu de mercat que respecti, des d’inici, els drets laborals exigits.
En consequència, hem de concloure que aquestes condicions especials d’execució poden suposar una manifestació més de la responsabilitat social corporativa que s’exigeix del teixit empresarial (i de l’administració) i una manera de implementar principis ambientals o socials en el nostre teixit industrial sempre que compleixin amb aquests quatre requisits:
- Que no siguin directa o indirectament discriminatòries.
- Que estiguin vinculades a l’objecte de la contractació.
- Que siguin compatibles amb el dret comunitari
- Que s’indiquin en l’anunci de licitació i en els plecs reguladors.
Ara, amb la llei en plena aplicació, en els propers mesos, anirem trobant-nos amb resolucions dels tribunals de contractació i podrem fer una anàlisi molt més acurada de quines s’estan aplicant i quina és la opinió jurídica dels Tribunals.
[1] Se incluyen en los contratos públicos consideraciones de tipo social, medioambiental y de innovación y desarrollo. Estas consideraciones podrán incluirse tanto al diseñarse los criterios de adjudicación, como criterios cualitativos para evaluar la mejor relación calidad precio, o como condiciones especiales de ejecución, si bien su introducción está supeditada a que se relacionen con el objeto del contrato a celebrar. En particular, en el caso de las condiciones especiales de ejecución, la Ley impone la obligación al órgano de contratación de establecer en el pliego al menos una de las condiciones especiales de ejecución de tipo medioambiental, social o relativas al empleo que se listan en el artículo 202.
[2] «la contratación pública no puede ser considerada como un fin en sí mismo, sino que debe ser visualizada como una potestad o herramienta jurídica al servicio de los poderes públicos para el cumplimiento efectivo de sus fines o sus políticas públicas. Es decir, la contratación puede y debería ser una técnica que permitiera conseguir objetivos sociales, ambientales o de investigación, en la convicción de que los mismos comportan una adecuada comprensión de cómo deben canalizarse los fondos públicos»
[3] En particular, se podrán establecer, entre otras, consideraciones de tipo medioambiental que persigan: la reducción de las emisiones de gases de efecto invernadero, contribuyéndose así a dar cumplimiento al objetivo que establece el artículo 88 de la Ley 2/2011, de 4 de marzo, de Economía Sostenible; el mantenimiento o mejora de los valores medioambientales que puedan verse afectados por la ejecución del contrato; una gestión más sostenible del agua; el fomento del uso de las energías renovables; la promoción del reciclado de productos y el uso de envases reutilizables; o el impulso de la entrega de productos a granel y la producción ecológica.
Las consideraciones de tipo social o relativas al empleo, podrán introducirse, entre otras, con alguna de las siguientes finalidades: hacer efectivos los derechos reconocidos en la Convención de las Naciones Unidas sobre los derechos de las personas con discapacidad; contratar un número de personas con discapacidad superior al que exige la legislación nacional; promover el empleo de personas con especiales dificultades de inserción en el mercado laboral, en particular de las personas con discapacidad o en situación o riesgo de exclusión social a través de Empresas de Inserción; eliminar las desigualdades entre el hombre y la mujer en dicho mercado, favoreciendo la aplicación de medidas que fomenten la igualdad entre mujeres y hombres en el trabajo; favorecer la mayor participación de la mujer en el mercado laboral y la conciliación del trabajo y la vida familiar; combatir el paro, en particular el juvenil, el que afecta a las mujeres y el de larga duración; favorecer la formación en el lugar de trabajo; garantizar la seguridad y la protección de la salud en el lugar de trabajo y el cumplimiento de los convenios colectivos sectoriales y territoriales aplicables; medidas para prevenir la siniestralidad laboral; otras finalidades que se establezcan con referencia a la estrategia coordinada para el empleo, definida en el artículo 145 del Tratado de Funcionamiento de la Unión Europea; o garantizar el respeto a los derechos laborales básicos a lo largo de la cadena de producción mediante la exigencia del cumplimiento de las Convenciones fundamentales de la Organización Internacional del Trabajo, incluidas aquellas consideraciones que busquen favorecer a los pequeños productores de países en desarrollo, con los que se mantienen relaciones comerciales que les son favorables tales como el pago de un precio mínimo y una prima a los productores o una mayor transparencia y trazabilidad de toda la cadena comercial.