La crisi del coronavirus ha fet aflorar el sentiment altruista de moltes persones al nostre país. En aquest sentit destaquem un exemple que ens fa reflexionar sobre els aspectes legals i humans de la nostra salut, i és que hi ha persones, la majoria persones d’edat avançada, que recorren a la figura del testament vital per explicitar que en cas que dues persones necessitin de suport vital durant aquests dies de mancança de material sanitari, donin prioritat a altres persones per davant d’elles. Aquest acte d’altruisme, més que laudable per altra part, ens incita a plantejar aquesta institució legal que és el testament vital, que desperta l’interès en moltes persones que sol·liciten assessorament d’advocats experts en la matèria.

Foto de Personas creado por freepik – www.freepik.es

El testament vital és un document de voluntats anticipades (o instruccions prèvies) que realitza una persona que es troba en un estat de lucidesa mental, per tal què aquest document sigui tingut en compte quan ja no li sigui possible expressar lliurement la seva voluntat a causa d’una malaltia o un altre esdeveniment, o es trobi en una condició física o mental incurable o irreversible i sense expectatives de curació. Suposa per tan un “full de ruta” destinat al personal sanitari per tal que sàpiga com actuar en cas que es doni la situació contemplada al propi document. Sovint s’inclou també què fer en relació a la donació d’òrgans.

La regulació sobre la possibilitat d’elaborar documents de voluntats anticipades es va incloure a Catalunya a la Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d’informació concernent la salut i l’autonomia del pacient, i la documentació clínica. Com la pròpia exposició de la motius de la Llei inclou, d’acord amb el que estableix l’article 9 del Conveni del Consell d’Europa sobre els drets de l’home i la biomedicina del 1997, s’ha d’entendre com un element coadjuvant en la presa de decisions, a fi de conèixer amb més exactitud la voluntat del pacient.

El testament vital té molta rellevància des del punt de vista legal. Si es disposa del document, tant la família com l’equip mèdic tenen l’obligació de complir les voluntats incloses en ell. Si algun professional mèdic vol exercir el seu dret a l’objecció de consciència, el centre mèdic haurà de procurar un altre professional que pugui garantir les voluntats del pacient inscrites en el seu testament vital, el qual serà respectat llevat que sigui contrari a l’ordenament jurídic o a lex artis. Si això succeís, podria recorres al jutge competent, sense possibilitat d’anul·lar-lo si el pacient no està conscient.

El testament vital podrà incloure, a més de la voluntat del pacient en relació a les actuacions sanitàries, indicacions de tipus patrimonial, com per exemple designar una persona física o jurídica que gestioni el patrimoni de la persona que formalitza el document en cas que arribi el moment que tingui afectada la voluntat de gestió.

Son tantes les virtualitats d’aquest document, que no deixa de sobtar que només un 0.6% de persones a Espanya (unes tres-centes mil) en faci us. Una explicació pot ser la gran confiança de la nostra societat en les decisions que donat el cas pugui prendre la família, però com a professionals de l’advocacia amb experiència en qüestions d’últimes voluntats, i també en desavinences entre familiars sobre decisions relacionades amb familiars dependents, estimem altament recomanable la realització d’aquest document que, a més d’evitar conflictes i assegurar que la voluntat de la persona serà la que es tindrà en compte, requereix uns tràmits senzills per a la seva formalització, sent només necessari inscriure el document, amb certa documentació addicional, al Registre de Voluntats Anticipades.